Lo Barri de Flix
dilluns, 24 de gener del 2011
dilluns, 17 de gener del 2011
Volia donar les gràcies a totes aquelles persones que m’han ajudat a fer possible aquest recull sobre la colònia de Flix, en especial a:
- Pau Llecha treballador de l’ajuntament de Flix
- Enric Cervelló i Pere Moreno treballadors de la fàbrica
- Eva Cervelló
- les persones que em van ajudar contestant les enquestes
1. Introducció
Hola em dic Elia Martí soc estudiant de 2n de Batxiller en el centre I.E.S Flix i he centrat aquest treball en tres parts principals.
La primera part és un recull de la història de Flix en concret de la colònia de la fàbrica, un fet molt important que va crear un punt i apart en la vida del poble de Flix.
Crec que aquests reculls de fets i d'història faran estimar i valorar la nostra història. Quan dic “estimar” ho dic en el sentit que com diu el filòsof Paracelsus: “Qui no coneix res, no estima res... Com més gran és el coneixement inherent a una cosa, més és l’amor...”.
La segona part, més tècnica, és la recuperació de plànols, on es destaca el bloc d’habitatges anomenats Colorato el qual avui en dia ja no existeix.
I l’última part del treball esta centrada en l’àmbit del turisme, on e creat un bloc, on podem trobar tota la informació que he cercat en la primera part del meu treball, i on a més a més podem trobar un tríptic amb arxius de veu per a poder fer de manera autònoma una ruta pels carrers de la colònia saben el que estem veien.
2. Flix al final del segle XIX.
Tot aquell que arribés a Flix per primera vegada, es quedaria sorprès de què Flix tingués dos rius i encara més quan descobrís que aquests dos rius son el mateix. L’explicació és molt simple: el poble de Flix està situat al nord de la comarca de
Aquesta característica va convertir Flix en un enclavament estratègic importantíssim al llarg de l'història, degut a la seva posició.
Era un poble d’una mica més de dos mil habitants, típicament rural. La població, en procés d’estancament, es dedicava a l’agricultura, una agricultura que estava condicionada per la poca fertilitat dels sòls deguda a les crostes calcàries dels seu terme. Per altra part l’activitat agrària, malgrat la presència de l’Ebre, estava quasi centrada en el secà (oli, cereals, vi, ametlles...).
També hi havia una certa activitat artesanal, com ho demostra el fet de què en aquells moments, el poble tenia diversos establiments artesanals com ho son: una corderia, un molí d’oli, cinc fusteries, dues ferreries, una fàbrica de gasoses, una fàbrica de farina, etc.
Però el que, els seus habitants no sabien era que a principis del 1892 el poble tindria una estació de tren, on hi arribaria el ferrocarril solament cinquanta anys desprès de la seva creació. Aquest fet produiria molts canvis a la llarga, els quals esdevindrien fonamentals pels seus habitants.
I d’altra banda, s’estava construint el que semblava una fàbrica de productes químics, aigües amunt del poble, a la partida dels Aubals, exactament allí on hi havia un assut àrab i una presa transversal d’uns
Flix feia la seva pròpia revolució industrial quan la majoria de l’Estat encara vivia al camp. Flix passava de ser una societat agrària a passar a ser una societat industrial, i deixava enrere la seva regressió econòmica, per convertir-se en el nucli de la comarca.
3.2 Introducció.
Podem definir les colònies industrials com un conjunt d’instal·lacions i habitatges separats dels nuclis urbans, que a més de cases, agrupen una sèrie d’equipaments necessaris per viure-hi. Va aparèixer com una construcció nova, sense connexió directa amb el poble que havia a prop, i va néixer generalment com una manera de generar millors costos de producció, a més de la recerca de la pau social i la consolidació d’un projecte a llarg termini. Les primeres colònies construïdes per l’empresa d’Ercros van ser a Anglaterra, al segle XIX, i a Catalunya eren molt freqüents en el sector tèxtil. La colònia de Flix va ser la primera del sector químic.
Com ja he dit anteriorment, el Barri de Flix està situat a les afores del poble, al costat mateix de la fàbrica d’Ercros, i compta d’habitatges per als treballadors, carrers, jardins, parcs... que ocupen una part dels terrenys que l’empresa no feia servir i que poc a poc es van anar ordenant urbanísticament i ampliant amb els serveis i equipaments per a la gent que hi vivia.
El fet de què la colònia de Flix no va arribar a proporcionar tots els serveis necessaris que faltaven com molts comerços o entitats bancàries per exemple, s’ha d’atribuir a la proximitat de la colònia del poble. Això feia que la gent s’hi pogués desplaçar per aconseguir allò que no podien obtenir a la colònia, ja que el Barri esta situat a uns 15 minuts aproximadament del centre de poble de Flix.
El Barri, tenia molts serveis:
- L'Economat, una petita botiga de comestibles.
- Unes fabuloses instal.lacions per practicar esport; una pista de futbol i tres pistes de tennis.
- Un centrè mèdic per les famílies dels treballadors.
- Una escola-parvulari pels fills dels treballadors.
- Una església.
- Un parc infantil.
A Flix, la zona del barri, abans de la construcció de la factoria que
Sobre els propietaris de l’època es pot dir que n’hi va haver diversos, que poc a poc van anar venent els terrenys a l’electroquímica per a què aquesta pogués evolucionar.
Les causes principals de l’aparició de la colònia de Flix les podríem trobar primerament en la consolidació de l’empresa i l’arribada de tècnics estrangers per treballar-hi, així com en el seguiment del model de l’empresa, en el fet de què els treballadors més especialitzats i necessaris pel funcionament de la factoria visquessin el mes a prop possible d’aquesta, i per a què tinguessin més facilitats.
Una altra raó va ser, econòmica; cal parlar, més aviat, de causes polítiques i socials, que van ser les que també hi van poder influir en l'instal·lació; així, per impulsar la creació de la colònia, a part de les raons esmentades anteriorment.
Podem dir que el fet de que els terrenys a Catalunya fossin més barats també va ajudar a prendre la decisió, tot i que les causes socials van ser les que ho van determinar, i es va optar per fer una colònia aïllada dels centres urbans, ja que les zones més industrials de Catalunya es feien moltes vagues i l'inestabilitat social entre fàbriques i treballadors era molt habitual. En canvi en un lloc aïllat, en una colònia industrial, això no passava o si més no era molt poc habitual.
Per tant, la colònia va ser un projecte social per mantenir la fàbrica a llarg termini amb una mentalitat de conservació i enfortiment del patrimoni. Trobo que, el tracte social de l’empresa en vers als treballadors va més enllà de la pròpia producció, ja que va assumir una autoritat social i cultural que la va implicar en una total responsabilitat administrativa i política.
Degut a l'estat del país en aquella època la colònia va plantejar un nou sistema social pels treballadors i les seves famílies, ja què tot i que quedaven aïllats d’altres nuclis industrials i en un règim d’exclusivitat d’una sola empresa, això feia que la relació entre els obrers i “
· Els treballadors quan acabaven la seva jornada laboral s’estaven en un habitatge cedit per “
· Si anaven a l’església, ho feien a la de “
· Si els seus fills anaven a l’escola, ho fenien a la de “la Fàbrica”.
· La llum de casa la proporcionava “
El Barri es va convertir en un món apart, en un altre poble, on totes les necessitats dels seus habitants, eren cobertes per “
Aquesta política va ser adoptada per “
El Dr. Müller va donar una conferència on va donar les orientacions que l’empresa havia de seguir; aquesta política que va adoptar, va ser a causa del seu pensament davant de les institucions econòmiques i socials de l’època. Müller va dir a la conferència:
- aquí s’hi recull la voluntat de l’empresa i es diu que la perfecció moral consisteix a reconèixer els deures i intentar complir-les.
Müller reconeixia les deficiències en les institucions i de la societat, i considerava que era un obligació moral seguir fent reformes per compensar les errades.
Fins i tot el poble de Flix es va beneficiar de la voluntat de Müller:
· Va poder gaudir d’una font d’aigua potable a l’entrada de la colònia (quan no n’hi havia en tot el poble).
· De l’enllumenat des de la colònia fins al poble, d’un tant per cent d’energia elèctrica que cedia gratuïtament (fins a l’any 1948).
· Del subministrament d’aigua depurada per l’ús domèstic.
3.3 Els primers anys de la colònia.
Els primers habitatges del barri ja hi eren en el moment que es va construir la fàbrica, ja què es van aprofitar les masies dels conreus que hi havia a
Posteriorment, aquestes construccions es van denominar barri vell , i en deixar-les, la gent va anar a viure al barri nou, que és l’actual colònia.
Al mateix temps, es van construir les primeres vivendes de
Eren tres vivendes, una pel director, que era un xalet individual de tres pisos, i l’altra un xalet doble, de tres plantes, preparat per a dues famílies, amb l'intenció que fos habitatges per enginyers. La casa del director també es va fer servir com a primer casino-residència per a empleats, al costat d’aquestes vivendes.
Amb el Dr. Müller, es va iniciar l’etapa de creixement de la colònia, i es van arribar a construir fins a vint-i-tres edificis; alguns d’aquets eren blocs d’habitatges, com els de l’actual plaça Dr. Müller. Molts dels primers edificis, inclòs el del mateix Dr. Müller, eren iniciatives particulars, fets al seu gust i per la necessitat d’estar a prop de
El creixement de la colònia va contar fins i tot amb una benzinera, sobretot pels vehicles de la fàbrica, situat al costat del molí de Xavalí i d’una fàbrica de lleixiu, propietat de Delfí Rius Martí.
La colònia, que s’estava gestant, va comptar amb la presència de mestres natives alemanyes per ensenyar la seva llengua als fills dels treballadors d’aquesta nacionalitat. Paral·lelament, ja hi havia una primera referència d’escoles, als anys trenta, en una mena d’escola bressol ubicada a l’edifici conegut pel nom molí Xavalí, just en els límits entre el poble i el barri. Les classes eren particulars i es feien en un pis que era alhora aula i habitatge dels mestres, i que disposava d’una terrassa que feia de pati d’esbarjo.
Com altres colònies industrials, el Barri Internacional, com era més conegut pels veïns de Flix i rodalies, amb els anys arribaria a bastir un conjunt d’equipaments que facilitarien una mena d’autosuficiència pels seus habitants, permetent-los-hi viure, treballar, dormir, comprar i esbargir-se sense necessitat de sortir del seu àmbit colonial.
L’aparició d’aquest tipus de colònies industrials com una forma de poblament característic tenia els seus valedors i defensors, com el mateix J. Prat de
El polític nacionalista català va definir el concepte de colònia com un nucli de població on pot envoltar-se els obrers d’un medi completament distint, d’un medi sa... “El dueño de la casa, el jefe de la familia industrial, fija un régimen determinado, al entrar a la familia industrial, los obreros aceptan voluntariamente este régimen”.
En el cas de Flix, el cap de la família industrial era un súbdit alemany, amb una alta tradició cultural, un règim fixat que estava pensat especialment per als tècnics i especialistes de fora, majoritàriament germànics, on els pocs obrers locals que podien tenir habitatge van haver de reciclar-se, acceptant i adaptant-se als seus costums germànics, fet que amb el temps duria a un cert distanciament amb la resta d’obrers, que majoritàriament vivien al nucli antic.
El fet de que la colònia de
Tot era clarament d’un fort estil alemany. Treballar a
Cronològicament podríem diferenciar dues etapes en la seva construcció: la primera es realitzà sota la supervisió de director W. Müller, l’any 1907 fins 1936, en què es va arribar a construir 70 habitatges estructurats en diverses tipologies, des de l’edifici-habitatge del director, els xalets de dues plantes pels tècnics, construïts segons les categories laboral corresponent, les cases per als encarregats i contramaestres i, per últim, les cases barates que corresponien a la zona del “Colorato”, que eren els habitatges dels treballadors que tenien la categoria laboral més baixa.
Aquesta zona constava d’uns 25 habitatges de planta baixa, amb tres habitacions, menjador, cuina, lavabo, del quals als anys trenta pagaven unes 10 pessetes mensuals de lloguer, tenint dret a 25 kW de llum gratuïta. Els seus estadants tenien dret a un hortet pel qual pagaven un tant per cada arbre; així, per exemple per tenir un oliver es pagava 7 pessetes a l’any. Cal tenir en compte que aleshores el sou d’un treballador era d’unes 8 pessetes al dia.
La segona etapa va coincidir amb la corresponent reconstrucció de
Un altre exemple el trobem en l'utilització dels serveis del Casino, com a residència, el restaurant, les pistes de tennis i bolera, elements auxiliars als seus jardins, als quals no fou fins les darreries dels anys seixanta que es va permetre l’accés a la totalitat dels treballadors de
La primitiva colònia alemanya de
A part, cal esmentar la utilització lúdica i esportiva que oferia l’illa, propietat de l’empresa, on l’any 1901 es construí una pista de tennis i una bolera (esmentades anteriorment) en mig dels frondosos àlbers, verns i tamarindes existents, elements als quals s’afegiria més tard un camp de futbol.
Les activitats, les festes i actes que es van celebrar a
4. Ercros.
Amb més d’un segle d’història, la fàbrica de Flix és la més antiga dels centres de producció d’Ercros. Els seu origen remunta a l’any 1897, quan un grup d’industrials Espanyola , Alemanys i Suïssos es van associar per construir
La fàbrica de Flix va ser la primera d’Espanya i la tercera d’Europa en portar a cap el gran canvi tecnològic experimentat per la indústria química tradicional, l’aplicar l’electricitat al procés de la fabricació de clor. Aquest canvi va ser a causa de la gran demanda del producte.
Al 1899 la fàbrica va començar la seva activitat, i a l’any següent ja comptava amb una plantilla de 150 treballadors. Al 1904 es va donar l’exclusiva venta dels productes a l’empresa de fertilització de S.A. Cros, fundada el mateix any que
Quan portava mig segle d’història, la fàbrica de Flix va patir les conseqüències del conflictes bèl·lics que hi havia a Europa. La guerra, va dificultar la producció dels productes existents i va obligar a incorporar productes nous.
Entre els anys 50 i 70 es va produir la gran expansió del negoci de l’Electroquímica de Flix que, després de constituir-se en una societat anònima amb S.A Cros com accionistes majoritaris, serà absorbida per aquesta companyia en 1974. Quinze anys més tard, amb la fusió de S.A Cros i Unión Explosivos Río Tinto, es va crear l’actual Ercros.
A l’actualitat l’activitat de producció de la fàbrica es centra principalment en la fabricació de clor i sosa, derivats del clor, dissolvents clorats i fosfat bicalcic. La seva activitat es divideix en dos: química bàsica i alimentació animal.
5. Llei de Barris a Flix
L’any passat es va arriba a la setena convocatòria de
5.2 Llei de Barris en general.
Els darrers vint-i-cinc anys, les viles i les ciutats de Catalunya han tingut una evolució que, en termes generals, cal considerar positiva. Així, la gran majoria avui són espais més ben endreçats i més ben equipats que els que
En aquestes zones, hi conflueixen sovint problemes de naturalesa diversa, que afecten en molts casos l'estat de conservació de les edificacions, la urbanització i les xarxes de serveis; l'existència d'espais públics; la dotació d'equipaments; la concentració de grups de ciutadans amb necessitats especials; l'accessibilitat viària i en transport públic; el desenvolupament econòmic; l'activitat comercial, i la seguretat ciutadana.
Aquestes circumstàncies afecten negativament el benestar dels ciutadans que viuen en aquestes àrees i són un impediment per a la cohesió social i el desenvolupament econòmic.
És per això que determinats barris i àrees urbanes de Catalunya avui requereixen una atenció especial de l'Administració pública. Una atenció que superi les intervencions sectorials i que permeti emprendre-hi accions d'intervenció integral, dirigides tant a la rehabilitació física com a la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització econòmica.
Aquestes accions han d'anar destinades a la comunitat sencera del barri o l'àrea afectats per tal d'aconseguir que l'espai i els equipaments públics esdevinguin factors de desenvolupament social i personal, generadors de teixit social i cultural, entorns afavoridors de cohesió i identificadors socials i culturals.
L'Administració,
promotors privats, la participació de les associacions veïnals i la contribució de les institucions europees (canalitzada especialment pel programa Urban).
L'objecte d'aquesta Llei, de la qual
5.3 Convocatòria del 18 de febrero del 2010
Aquest barri, conegut en els seus orígens com el “barri internacional” (per la important presència de treballadors alemanys i d’altres nacionalitats europees) es caracteritza perquè representa un model urbanístic centroeuropeu i per tractar-se d’un dels pocs exemples de colònia industrial que continua en actiu. Cal ressaltar que conté una sèrie d’edificacions i espais de gran valor històric, arquitectònic i sentimental pel poble de Flix.
Actualment la colònia, malgrat ser un conjunt històric i patrimonial únic a Catalunya, es troba en una situació de forta degradació arquitectònica i urbana, producte del progressiu abandonament de les edificacions i el dèficit de manteniment vinculat als períodes de crisi econòmica de la Fàbrica.
El barri de Comallerets i les Casetes, situat en l’àmbit on estava edificat el castell vell, té el seu origen a finals dels anys 50.
Els objectius generals del projecte són trencar amb la inèrcia actual de regressió urbanística i econòmica, millorar l’accessibilitat i la xarxa d’espais públics urbans, millorar la qualitat de l’habitabilitat, fomentar l’equilibri de l’àrea respecte de la resta del municipi pel que fa a equipaments i dotacions, diversitat econòmica i d’activitats i qualitat de l’espai públic.
Així doncs, es podrà recuperar i potenciar el conjunt urbà de la colònia com un àmbit patrimonial de característiques úniques a Catalunya així com un espai d’identitat i referència del municipi de Flix, a través de la conservació i la rehabilitació dels elements amb valor històric i arquitectònic.
Pressupost: 3.793.730,77 euros
Subvenció: 2.845.298,08 euros
Població del municipi: 4.098 habitants
Població del barri: 830 habitants (20%)