dilluns, 17 de gener de 2011

Volia donar les gràcies a totes aquelles persones que m’han ajudat a fer possible aquest recull sobre la colònia de Flix, en especial a:

  • Pau Llecha treballador de l’ajuntament de Flix
  • Enric Cervelló i Pere Moreno treballadors de la fàbrica
  • Eva Cervelló
  • les persones que em van ajudar contestant les enquestes

1. Introducció


Hola em dic Elia Martí soc estudiant de 2n de Batxiller en el centre I.E.S Flix i he centrat aquest treball en tres parts principals.

La primera part és un recull de la història de Flix en concret de la colònia de la fàbrica, un fet molt important que va crear un punt i apart en la vida del poble de Flix.

Crec que aquests reculls de fets i d'història faran estimar i valorar la nostra història. Quan dic “estimar” ho dic en el sentit que com diu el filòsof Paracelsus: “Qui no coneix res, no estima res... Com més gran és el coneixement inherent a una cosa, més és l’amor...”.

La segona part, més tècnica, és la recuperació de plànols, on es destaca el bloc d’habitatges anomenats Colorato el qual avui en dia ja no existeix.

I l’última part del treball esta centrada en l’àmbit del turisme, on e creat un bloc, on podem trobar tota la informació que he cercat en la primera part del meu treball, i on a més a més podem trobar un tríptic amb arxius de veu per a poder fer de manera autònoma una ruta pels carrers de la colònia saben el que estem veien.

2. Flix al final del segle XIX.


Tot aquell que arribés a Flix per primera vegada, es quedaria sorprès de què Flix tingués dos rius i encara més quan descobrís que aquests dos rius son el mateix. L’explicació és molt simple: el poble de Flix està situat al nord de la comarca de la Ribera d’Ebre. Aquest poble està envoltat per un preciós riu, que és l’Ebre i que abraça al poble de Flix formant un meandre. D’aquest fet és d'on prové el nom de Flix. Flexus vol dir en llatí meandre i d’aquesta paraula és d'on ha derivat el nom de Flix, el qual va ser donat pels romans. Els seus orígens es remunten als poblats ibers -ilercavons- dels quals tenim interessants troballes arqueològiques a les zones del Castellons i de Sebes.

Aquesta característica va convertir Flix en un enclavament estratègic importantíssim al llarg de l'història, degut a la seva posició.

La Colònia Industrial i la Fàbrica d’Ercros estan situades a un quilòmetre aproximadament, al nord-oest del casc urbà, aigües amunt del característic meandre.

Era un poble d’una mica més de dos mil habitants, típicament rural. La població, en procés d’estancament, es dedicava a l’agricultura, una agricultura que estava condicionada per la poca fertilitat dels sòls deguda a les crostes calcàries dels seu terme. Per altra part l’activitat agrària, malgrat la presència de l’Ebre, estava quasi centrada en el secà (oli, cereals, vi, ametlles...).

També hi havia una certa activitat artesanal, com ho demostra el fet de què en aquells moments, el poble tenia diversos establiments artesanals com ho son: una corderia, un molí d’oli, cinc fusteries, dues ferreries, una fàbrica de gasoses, una fàbrica de farina, etc.

Però el que, els seus habitants no sabien era que a principis del 1892 el poble tindria una estació de tren, on hi arribaria el ferrocarril solament cinquanta anys desprès de la seva creació. Aquest fet produiria molts canvis a la llarga, els quals esdevindrien fonamentals pels seus habitants.

I d’altra banda, s’estava construint el que semblava una fàbrica de productes químics, aigües amunt del poble, a la partida dels Aubals, exactament allí on hi havia un assut àrab i una presa transversal d’uns 800 metres de longitud.

Flix feia la seva pròpia revolució industrial quan la majoria de l’Estat encara vivia al camp. Flix passava de ser una societat agrària a passar a ser una societat industrial, i deixava enrere la seva regressió econòmica, per convertir-se en el nucli de la comarca.

3 El Barri internacional.

3.2 Introducció.


Podem definir les colònies industrials com un conjunt d’instal·lacions i habitatges separats dels nuclis urbans, que a més de cases, agrupen una sèrie d’equipaments necessaris per viure-hi. Va aparèixer com una construcció nova, sense connexió directa amb el poble que havia a prop, i va néixer generalment com una manera de generar millors costos de producció, a més de la recerca de la pau social i la consolidació d’un projecte a llarg termini. Les primeres colònies construïdes per l’empresa d’Ercros van ser a Anglaterra, al segle XIX, i a Catalunya eren molt freqüents en el sector tèxtil. La colònia de Flix va ser la primera del sector químic.

Com ja he dit anteriorment, el Barri de Flix està situat a les afores del poble, al costat mateix de la fàbrica d’Ercros, i compta d’habitatges per als treballadors, carrers, jardins, parcs... que ocupen una part dels terrenys que l’empresa no feia servir i que poc a poc es van anar ordenant urbanísticament i ampliant amb els serveis i equipaments per a la gent que hi vivia.

El fet de què la colònia de Flix no va arribar a proporcionar tots els serveis necessaris que faltaven com molts comerços o entitats bancàries per exemple, s’ha d’atribuir a la proximitat de la colònia del poble. Això feia que la gent s’hi pogués desplaçar per aconseguir allò que no podien obtenir a la colònia, ja que el Barri esta situat a uns 15 minuts aproximadament del centre de poble de Flix.

El Barri, tenia molts serveis:

- L'Economat, una petita botiga de comestibles.

- Unes fabuloses instal.lacions per practicar esport; una pista de futbol i tres pistes de tennis.

- Un centrè mèdic per les famílies dels treballadors.

- Una escola-parvulari pels fills dels treballadors.

- Una església.

- Un parc infantil.

A Flix, la zona del barri, abans de la construcció de la factoria que la Sociedad Electro-Química només hi havia una sèrie de masies i una zona dedicada al conreu del camp, algo comú a tot l’entorn del poble en aquella època. Aquesta zona es caracteritzava per l’assut que els àrabs van construir, amb un molí fariner i una sínia, que servia per al reg de la zona del poble.

Sobre els propietaris de l’època es pot dir que n’hi va haver diversos, que poc a poc van anar venent els terrenys a l’electroquímica per a què aquesta pogués evolucionar.

Les causes principals de l’aparició de la colònia de Flix les podríem trobar primerament en la consolidació de l’empresa i l’arribada de tècnics estrangers per treballar-hi, així com en el seguiment del model de l’empresa, en el fet de què els treballadors més especialitzats i necessaris pel funcionament de la factoria visquessin el mes a prop possible d’aquesta, i per a què tinguessin més facilitats.

Una altra raó va ser, econòmica; cal parlar, més aviat, de causes polítiques i socials, que van ser les que també hi van poder influir en l'instal·lació; així, per impulsar la creació de la colònia, a part de les raons esmentades anteriorment.

Podem dir que el fet de que els terrenys a Catalunya fossin més barats també va ajudar a prendre la decisió, tot i que les causes socials van ser les que ho van determinar, i es va optar per fer una colònia aïllada dels centres urbans, ja que les zones més industrials de Catalunya es feien moltes vagues i l'inestabilitat social entre fàbriques i treballadors era molt habitual. En canvi en un lloc aïllat, en una colònia industrial, això no passava o si més no era molt poc habitual.

Per tant, la colònia va ser un projecte social per mantenir la fàbrica a llarg termini amb una mentalitat de conservació i enfortiment del patrimoni. Trobo que, el tracte social de l’empresa en vers als treballadors va més enllà de la pròpia producció, ja que va assumir una autoritat social i cultural que la va implicar en una total responsabilitat administrativa i política.

Degut a l'estat del país en aquella època la colònia va plantejar un nou sistema social pels treballadors i les seves famílies, ja què tot i que quedaven aïllats d’altres nuclis industrials i en un règim d’exclusivitat d’una sola empresa, això feia que la relació entre els obrers i “la Fàbrica” augmentés i fos més estreta. Aquesta relació no només era de feina si no que això va derivar als següents fets:

· Els treballadors quan acabaven la seva jornada laboral s’estaven en un habitatge cedit per “la Fàbrica”.

· Si anaven a l’església, ho feien a la de “la Fàbrica”.

· Si els seus fills anaven a l’escola, ho fenien a la de “la Fàbrica”.

· La llum de casa la proporcionava “la Fàbrica”, etc.

El Barri es va convertir en un món apart, en un altre poble, on totes les necessitats dels seus habitants, eren cobertes per “la Fàbrica”. Els treballadors depenien sempre d’aquesta, quan eren a la feina i quan no hi eren. Aquesta és la diferència entre una colònia i una fàbrica qualsevol, la qual solament aportava avantatges per aquells que hi formaven part.

Aquesta política va ser adoptada per “la Fàbrica” sobretot a partir de 1917, sota la direcció del Dr. Müller.

El Dr. Müller va donar una conferència on va donar les orientacions que l’empresa havia de seguir; aquesta política que va adoptar, va ser a causa del seu pensament davant de les institucions econòmiques i socials de l’època. Müller va dir a la conferència:

- aquí s’hi recull la voluntat de l’empresa i es diu que la perfecció moral consisteix a reconèixer els deures i intentar complir-les.

Müller reconeixia les deficiències en les institucions i de la societat, i considerava que era un obligació moral seguir fent reformes per compensar les errades.

Fins i tot el poble de Flix es va beneficiar de la voluntat de Müller:

· Va poder gaudir d’una font d’aigua potable a l’entrada de la colònia (quan no n’hi havia en tot el poble).

· De l’enllumenat des de la colònia fins al poble, d’un tant per cent d’energia elèctrica que cedia gratuïtament (fins a l’any 1948).

· Del subministrament d’aigua depurada per l’ús domèstic.

3.3 Els primers anys de la colònia.


Els primers habitatges del barri ja hi eren en el moment que es va construir la fàbrica, ja què es van aprofitar les masies dels conreus que hi havia a la zona. Fins i tot es va construir algun habitatge més (situat aproximadament entre els tallers mecànics actuals i el riu).

Posteriorment, aquestes construccions es van denominar barri vell , i en deixar-les, la gent va anar a viure al barri nou, que és l’actual colònia.

Al mateix temps, es van construir les primeres vivendes de la Sociedad Electro-Química de Flix, que estaven situades a l’altre extrem de l’actual fàbrica (enfront del que ara és l’estació ferrocarril), i que amb les aplicacions d’aquesta han desaparegut.

Eren tres vivendes, una pel director, que era un xalet individual de tres pisos, i l’altra un xalet doble, de tres plantes, preparat per a dues famílies, amb l'intenció que fos habitatges per enginyers. La casa del director també es va fer servir com a primer casino-residència per a empleats, al costat d’aquestes vivendes.

Amb el Dr. Müller, es va iniciar l’etapa de creixement de la colònia, i es van arribar a construir fins a vint-i-tres edificis; alguns d’aquets eren blocs d’habitatges, com els de l’actual plaça Dr. Müller. Molts dels primers edificis, inclòs el del mateix Dr. Müller, eren iniciatives particulars, fets al seu gust i per la necessitat d’estar a prop de la fàbrica. Cal destacar que cada habitatge tenia un jardí i hort, cosa habitual en aquell temps. La casa del Dr. Müller era especialment gran per l’època, i tenia una gran extensió de jardí.

El creixement de la colònia va contar fins i tot amb una benzinera, sobretot pels vehicles de la fàbrica, situat al costat del molí de Xavalí i d’una fàbrica de lleixiu, propietat de Delfí Rius Martí.

La colònia, que s’estava gestant, va comptar amb la presència de mestres natives alemanyes per ensenyar la seva llengua als fills dels treballadors d’aquesta nacionalitat. Paral·lelament, ja hi havia una primera referència d’escoles, als anys trenta, en una mena d’escola bressol ubicada a l’edifici conegut pel nom molí Xavalí, just en els límits entre el poble i el barri. Les classes eren particulars i es feien en un pis que era alhora aula i habitatge dels mestres, i que disposava d’una terrassa que feia de pati d’esbarjo.

Com altres colònies industrials, el Barri Internacional, com era més conegut pels veïns de Flix i rodalies, amb els anys arribaria a bastir un conjunt d’equipaments que facilitarien una mena d’autosuficiència pels seus habitants, permetent-los-hi viure, treballar, dormir, comprar i esbargir-se sense necessitat de sortir del seu àmbit colonial.

L’aparició d’aquest tipus de colònies industrials com una forma de poblament característic tenia els seus valedors i defensors, com el mateix J. Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

El polític nacionalista català va definir el concepte de colònia com un nucli de població on pot envoltar-se els obrers d’un medi completament distint, d’un medi sa... “El dueño de la casa, el jefe de la familia industrial, fija un régimen determinado, al entrar a la familia industrial, los obreros aceptan voluntariamente este régimen”.

En el cas de Flix, el cap de la família industrial era un súbdit alemany, amb una alta tradició cultural, un règim fixat que estava pensat especialment per als tècnics i especialistes de fora, majoritàriament germànics, on els pocs obrers locals que podien tenir habitatge van haver de reciclar-se, acceptant i adaptant-se als seus costums germànics, fet que amb el temps duria a un cert distanciament amb la resta d’obrers, que majoritàriament vivien al nucli antic.

El fet de que la colònia de la Fàbrica tingués des d’un principi un estil clarament alemany, fins i tot les vessants de les teulades mantenen els nivells alemanys , el mercat, l’economat, l’edifici de menjadors obrers,les escoles; els diferent tipus d’habitatges, cases unifamiliars amb jardí pels tècnics amb dimensions apropiades al seu nivell; els blocs d’habitatges, les cases més humils, els hortets, el Casino, amb els seus jardins i glorietes, pistes de tennis...

Tot era clarament d’un fort estil alemany. Treballar a la Colònia Fàbrica d’aleshores tenia molts avantatges respecte a les poblacions veïnes. Comparables a una mena de salari social, la casa adient, el veïnatge amb companys de treball, la possibilitat de tenir un hortet de regadiu, un galliner, escola pels fills, poder comprar a preus mes assequibles a l’economat...

Cronològicament podríem diferenciar dues etapes en la seva construcció: la primera es realitzà sota la supervisió de director W. Müller, l’any 1907 fins 1936, en què es va arribar a construir 70 habitatges estructurats en diverses tipologies, des de l’edifici-habitatge del director, els xalets de dues plantes pels tècnics, construïts segons les categories laboral corresponent, les cases per als encarregats i contramaestres i, per últim, les cases barates que corresponien a la zona del “Colorato”, que eren els habitatges dels treballadors que tenien la categoria laboral més baixa.

Aquesta zona constava d’uns 25 habitatges de planta baixa, amb tres habitacions, menjador, cuina, lavabo, del quals als anys trenta pagaven unes 10 pessetes mensuals de lloguer, tenint dret a 25 kW de llum gratuïta. Els seus estadants tenien dret a un hortet pel qual pagaven un tant per cada arbre; així, per exemple per tenir un oliver es pagava 7 pessetes a l’any. Cal tenir en compte que aleshores el sou d’un treballador era d’unes 8 pessetes al dia.

La segona etapa va coincidir amb la corresponent reconstrucció de la Colònia després de la Guerra Civil i arribà fins la dècada dels setanta. S’amplià el nombre d’habitatges fins arribar a 144.

La Colònia, gairebé fins a la dècada dels anys seixanta, fou un nucli aïllat de la resta de la població flixanca. La situació que hi havia ho podríem definir “de mantenir i vetllar les distàncies”. Un exemple clarificador el tenim en els balls i festes que en dates assenyalades s’organitzaven a la residència del Casino, a les quals solament podien participar els tècnics i els empleats privilegiats. Després de la gran vaga de l’any 1919 sembla que començaren a invitar representants de famílies benestants de la població.

Un altre exemple el trobem en l'utilització dels serveis del Casino, com a residència, el restaurant, les pistes de tennis i bolera, elements auxiliars als seus jardins, als quals no fou fins les darreries dels anys seixanta que es va permetre l’accés a la totalitat dels treballadors de la Fàbrica, havent estat fins aleshores unes instal·lacions esportives al servei dels sectors més privilegiats de la plantilla laboral.

La primitiva colònia alemanya de la Fàbrica, o Barri Internacional, construïda a l’any 1936, s’estructurava com una ciutat jardí al voltant de 27 edificacions.

A part, cal esmentar la utilització lúdica i esportiva que oferia l’illa, propietat de l’empresa, on l’any 1901 es construí una pista de tennis i una bolera (esmentades anteriorment) en mig dels frondosos àlbers, verns i tamarindes existents, elements als quals s’afegiria més tard un camp de futbol.

Les activitats, les festes i actes que es van celebrar a la Colònia durant força temps foren l’admiració de tothom, i arribaren a una mena de mitificació per part dels residents del poble. Una bona mostra la trobem en la celebració de la cavalcada del Reis d’Orient, els quals anaven damunt de cavalls i acompanyats de “l’empastre flixense”, obtenien un extraordinari èxit en passar pel Barri Internacional.

4. Ercros.


Amb més d’un segle d’història, la fàbrica de Flix és la més antiga dels centres de producció d’Ercros. Els seu origen remunta a l’any 1897, quan un grup d’industrials Espanyola , Alemanys i Suïssos es van associar per construir la Societat Electroquímica de Flix, a la vora del riu Ebre. Aquest complex químic va ser el pioner en el sector de la química bàsica a Espanya, antecedent als polígons de Tarragona, Puertollano, Cartagena i Huelva.

La fàbrica de Flix va ser la primera d’Espanya i la tercera d’Europa en portar a cap el gran canvi tecnològic experimentat per la indústria química tradicional, l’aplicar l’electricitat al procés de la fabricació de clor. Aquest canvi va ser a causa de la gran demanda del producte.

Al 1899 la fàbrica va començar la seva activitat, i a l’any següent ja comptava amb una plantilla de 150 treballadors. Al 1904 es va donar l’exclusiva venta dels productes a l’empresa de fertilització de S.A. Cros, fundada el mateix any que la Societat Electroquímica de Flix.

Quan portava mig segle d’història, la fàbrica de Flix va patir les conseqüències del conflictes bèl·lics que hi havia a Europa. La guerra, va dificultar la producció dels productes existents i va obligar a incorporar productes nous.

Entre els anys 50 i 70 es va produir la gran expansió del negoci de l’Electroquímica de Flix que, després de constituir-se en una societat anònima amb S.A Cros com accionistes majoritaris, serà absorbida per aquesta companyia en 1974. Quinze anys més tard, amb la fusió de S.A Cros i Unión Explosivos Río Tinto, es va crear l’actual Ercros.

A l’actualitat l’activitat de producció de la fàbrica es centra principalment en la fabricació de clor i sosa, derivats del clor, dissolvents clorats i fosfat bicalcic. La seva activitat es divideix en dos: química bàsica i alimentació animal.

5. Llei de Barris a Flix


L’any passat es va arriba a la setena convocatòria de la Llei de Barris, que des de l’any passat ha incorporat el programa “Viles” amb el qual facilita l’accés als ajuts dels municipis de menys de 10.000 habitants com és el cas de Flix. Crec que és una bona oportunitat per a recuperar part del nostre patrimoni en totes les seves vessants urbana, social, cultural i econòmica i generar obra pública al municipi en uns moments de crisi com l’actual. La predisposició d’Ercros a participar en el projecte amb finançament i cessió d’espais ha estat fonamental a l’hora de prendre la decisió de participar en aquest concurs. La participació ciutadana és també un element clau a l’hora de poder obtenir un projecte cohesionat i sòlid.

5.2 Llei de Barris en general.


Els darrers vint-i-cinc anys, les viles i les ciutats de Catalunya han tingut una evolució que, en termes generals, cal considerar positiva. Així, la gran majoria avui són espais més ben endreçats i més ben equipats que els que la Generalitat i els ajuntaments democràtics es trobaren al començament. Ara bé, per raó de les condicions històriques en què es crearen i s'han desenvolupat, moltes àrees de les ciutats de Catalunya pateixen problemes urbanístics i socials importants que, a vegades, en lloc de resoldres, encara tendeixen a agreujar-se.

Entre aquests espais, destaquen algunes àrees on es concentren processos de regressió urbanística, problemes demogràfics (causats per la pèrdua o el creixement excessiu de la població) i mancances econòmiques i socials. Són, en molts casos, barris vells o nuclis antics, extensions suburbanes fetes sense una planificació ni una dotació d'equipaments adequades, polígons d'habitatges o àrees d'urbanització marginal.

En aquestes zones, hi conflueixen sovint problemes de naturalesa diversa, que afecten en molts casos l'estat de conservació de les edificacions, la urbanització i les xarxes de serveis; l'existència d'espais públics; la dotació d'equipaments; la concentració de grups de ciutadans amb necessitats especials; l'accessibilitat viària i en transport públic; el desenvolupament econòmic; l'activitat comercial, i la seguretat ciutadana.
Aquestes circumstàncies afecten negativament el benestar dels ciutadans que viuen en aquestes àrees i són un impediment per a la cohesió social i el desenvolupament econòmic.

És per això que determinats barris i àrees urbanes de Catalunya avui requereixen una atenció especial de l'Administració pública. Una atenció que superi les intervencions sectorials i que permeti emprendre-hi accions d'intervenció integral, dirigides tant a la rehabilitació física com a la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la dinamització econòmica.

Aquestes accions han d'anar destinades a la comunitat sencera del barri o l'àrea afectats per tal d'aconseguir que l'espai i els equipaments públics esdevinguin factors de desenvolupament social i personal, generadors de teixit social i cultural, entorns afavoridors de cohesió i identificadors socials i culturals.

L'Administració, la Generalitat i els ajuntaments. ja han fet diverses vegades intervencions d'aquest tipus, algunes de les quals han tingut un èxit remarcable i han atret fins i tot l'atenció internacional. En aquestes accions s'ha comptat sovint amb la implicació de l'Estat, l'esforç dels

promotors privats, la participació de les associacions veïnals i la contribució de les institucions europees (canalitzada especialment pel programa Urban).

L'objecte d'aquesta Llei, de la qual la Comissió de Govern Local de Catalunya ha emès un informe favorable, és, precisament, estendre les actuacions d'aquesta mena a tots els barris i les àrees urbanes de Catalunya que ho necessitin. I per això, en el marc de les competències autonòmiques i locals reconegudes per l'article 9 de l'Estatut d'autonomia i per l'article 66 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i d'acord amb el que estableix la disposició final vuitena de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, dota l'Administració dels instruments específics adequats per a aquesta finalitat.


5.3 Convocatòria del 18 de febrero del 2010

L’àrea que es objecte del projecte de la Llei de barris i viles és una colònia industrial de caràcter químic com ja he explicat anteriorment, que neix amb la instal·lació de la indústria electroquímica a Flix, l’any 1897, i es desenvolupa fins a la meitat dels anys 70 del segle passat.

Aquest barri, conegut en els seus orígens com el “barri internacional” (per la important presència de treballadors alemanys i d’altres nacionalitats europees) es caracteritza perquè representa un model urbanístic centroeuropeu i per tractar-se d’un dels pocs exemples de colònia industrial que continua en actiu. Cal ressaltar que conté una sèrie d’edificacions i espais de gran valor històric, arquitectònic i sentimental pel poble de Flix.

Actualment la colònia, malgrat ser un conjunt històric i patrimonial únic a Catalunya, es troba en una situació de forta degradació arquitectònica i urbana, producte del progressiu abandonament de les edificacions i el dèficit de manteniment vinculat als períodes de crisi econòmica de la Fàbrica.

El barri de Comallerets i les Casetes, situat en l’àmbit on estava edificat el castell vell, té el seu origen a finals dels anys 50.

Els objectius generals del projecte són trencar amb la inèrcia actual de regressió urbanística i econòmica, millorar l’accessibilitat i la xarxa d’espais públics urbans, millorar la qualitat de l’habitabilitat, fomentar l’equilibri de l’àrea respecte de la resta del municipi pel que fa a equipaments i dotacions, diversitat econòmica i d’activitats i qualitat de l’espai públic.
Així doncs, es podrà recuperar i potenciar el conjunt urbà de la colònia com un àmbit patrimonial de característiques úniques a Catalunya així com un espai d’identitat i referència del municipi de Flix, a través de la conservació i la rehabilitació dels elements amb valor històric i arquitectònic.

Pressupost: 3.793.730,77 euros
Subvenció: 2.845.298,08 euros
Població del municipi: 4.098 habitants
Població del barri: 830 habitants (20%)


9. Tríptic (L'antic Barri).









Aquest cuatre documents formen un triptic sobre la colonia de la Fàbrica de flix, que facilita a totes aquelles persones interesades a fer un tur per la colònia.