Els primers habitatges del barri ja hi eren en el moment que es va construir la fàbrica, ja què es van aprofitar les masies dels conreus que hi havia a
Posteriorment, aquestes construccions es van denominar barri vell , i en deixar-les, la gent va anar a viure al barri nou, que és l’actual colònia.
Al mateix temps, es van construir les primeres vivendes de
Eren tres vivendes, una pel director, que era un xalet individual de tres pisos, i l’altra un xalet doble, de tres plantes, preparat per a dues famílies, amb l'intenció que fos habitatges per enginyers. La casa del director també es va fer servir com a primer casino-residència per a empleats, al costat d’aquestes vivendes.
Amb el Dr. Müller, es va iniciar l’etapa de creixement de la colònia, i es van arribar a construir fins a vint-i-tres edificis; alguns d’aquets eren blocs d’habitatges, com els de l’actual plaça Dr. Müller. Molts dels primers edificis, inclòs el del mateix Dr. Müller, eren iniciatives particulars, fets al seu gust i per la necessitat d’estar a prop de
El creixement de la colònia va contar fins i tot amb una benzinera, sobretot pels vehicles de la fàbrica, situat al costat del molí de Xavalí i d’una fàbrica de lleixiu, propietat de Delfí Rius Martí.
La colònia, que s’estava gestant, va comptar amb la presència de mestres natives alemanyes per ensenyar la seva llengua als fills dels treballadors d’aquesta nacionalitat. Paral·lelament, ja hi havia una primera referència d’escoles, als anys trenta, en una mena d’escola bressol ubicada a l’edifici conegut pel nom molí Xavalí, just en els límits entre el poble i el barri. Les classes eren particulars i es feien en un pis que era alhora aula i habitatge dels mestres, i que disposava d’una terrassa que feia de pati d’esbarjo.
Com altres colònies industrials, el Barri Internacional, com era més conegut pels veïns de Flix i rodalies, amb els anys arribaria a bastir un conjunt d’equipaments que facilitarien una mena d’autosuficiència pels seus habitants, permetent-los-hi viure, treballar, dormir, comprar i esbargir-se sense necessitat de sortir del seu àmbit colonial.
L’aparició d’aquest tipus de colònies industrials com una forma de poblament característic tenia els seus valedors i defensors, com el mateix J. Prat de
El polític nacionalista català va definir el concepte de colònia com un nucli de població on pot envoltar-se els obrers d’un medi completament distint, d’un medi sa... “El dueño de la casa, el jefe de la familia industrial, fija un régimen determinado, al entrar a la familia industrial, los obreros aceptan voluntariamente este régimen”.
En el cas de Flix, el cap de la família industrial era un súbdit alemany, amb una alta tradició cultural, un règim fixat que estava pensat especialment per als tècnics i especialistes de fora, majoritàriament germànics, on els pocs obrers locals que podien tenir habitatge van haver de reciclar-se, acceptant i adaptant-se als seus costums germànics, fet que amb el temps duria a un cert distanciament amb la resta d’obrers, que majoritàriament vivien al nucli antic.
El fet de que la colònia de
Tot era clarament d’un fort estil alemany. Treballar a
Cronològicament podríem diferenciar dues etapes en la seva construcció: la primera es realitzà sota la supervisió de director W. Müller, l’any 1907 fins 1936, en què es va arribar a construir 70 habitatges estructurats en diverses tipologies, des de l’edifici-habitatge del director, els xalets de dues plantes pels tècnics, construïts segons les categories laboral corresponent, les cases per als encarregats i contramaestres i, per últim, les cases barates que corresponien a la zona del “Colorato”, que eren els habitatges dels treballadors que tenien la categoria laboral més baixa.
Aquesta zona constava d’uns 25 habitatges de planta baixa, amb tres habitacions, menjador, cuina, lavabo, del quals als anys trenta pagaven unes 10 pessetes mensuals de lloguer, tenint dret a 25 kW de llum gratuïta. Els seus estadants tenien dret a un hortet pel qual pagaven un tant per cada arbre; així, per exemple per tenir un oliver es pagava 7 pessetes a l’any. Cal tenir en compte que aleshores el sou d’un treballador era d’unes 8 pessetes al dia.
La segona etapa va coincidir amb la corresponent reconstrucció de
Un altre exemple el trobem en l'utilització dels serveis del Casino, com a residència, el restaurant, les pistes de tennis i bolera, elements auxiliars als seus jardins, als quals no fou fins les darreries dels anys seixanta que es va permetre l’accés a la totalitat dels treballadors de
La primitiva colònia alemanya de
A part, cal esmentar la utilització lúdica i esportiva que oferia l’illa, propietat de l’empresa, on l’any 1901 es construí una pista de tennis i una bolera (esmentades anteriorment) en mig dels frondosos àlbers, verns i tamarindes existents, elements als quals s’afegiria més tard un camp de futbol.
Les activitats, les festes i actes que es van celebrar a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada