3.2 Introducció.

Podem definir les colònies industrials com un conjunt d’instal·lacions i habitatges separats dels nuclis urbans, que a més de cases, agrupen una sèrie d’equipaments necessaris per viure-hi. Va aparèixer com una construcció nova, sense connexió directa amb el poble que havia a prop, i va néixer generalment com una manera de generar millors costos de producció, a més de la recerca de la pau social i la consolidació d’un projecte a llarg termini. Les primeres colònies construïdes per l’empresa d’Ercros van ser a Anglaterra, al segle XIX, i a Catalunya eren molt freqüents en el sector tèxtil. La colònia de Flix va ser la primera del sector químic.

Com ja he dit anteriorment, el Barri de Flix està situat a les afores del poble, al costat mateix de la fàbrica d’Ercros, i compta d’habitatges per als treballadors, carrers, jardins, parcs... que ocupen una part dels terrenys que l’empresa no feia servir i que poc a poc es van anar ordenant urbanísticament i ampliant amb els serveis i equipaments per a la gent que hi vivia.

El fet de què la colònia de Flix no va arribar a proporcionar tots els serveis necessaris que faltaven com molts comerços o entitats bancàries per exemple, s’ha d’atribuir a la proximitat de la colònia del poble. Això feia que la gent s’hi pogués desplaçar per aconseguir allò que no podien obtenir a la colònia, ja que el Barri esta situat a uns 15 minuts aproximadament del centre de poble de Flix.

El Barri, tenia molts serveis:

- L'Economat, una petita botiga de comestibles.

- Unes fabuloses instal.lacions per practicar esport; una pista de futbol i tres pistes de tennis.

- Un centrè mèdic per les famílies dels treballadors.

- Una escola-parvulari pels fills dels treballadors.

- Una església.

- Un parc infantil.

A Flix, la zona del barri, abans de la construcció de la factoria que la Sociedad Electro-Química només hi havia una sèrie de masies i una zona dedicada al conreu del camp, algo comú a tot l’entorn del poble en aquella època. Aquesta zona es caracteritzava per l’assut que els àrabs van construir, amb un molí fariner i una sínia, que servia per al reg de la zona del poble.

Sobre els propietaris de l’època es pot dir que n’hi va haver diversos, que poc a poc van anar venent els terrenys a l’electroquímica per a què aquesta pogués evolucionar.

Les causes principals de l’aparició de la colònia de Flix les podríem trobar primerament en la consolidació de l’empresa i l’arribada de tècnics estrangers per treballar-hi, així com en el seguiment del model de l’empresa, en el fet de què els treballadors més especialitzats i necessaris pel funcionament de la factoria visquessin el mes a prop possible d’aquesta, i per a què tinguessin més facilitats.

Una altra raó va ser, econòmica; cal parlar, més aviat, de causes polítiques i socials, que van ser les que també hi van poder influir en l'instal·lació; així, per impulsar la creació de la colònia, a part de les raons esmentades anteriorment.

Podem dir que el fet de que els terrenys a Catalunya fossin més barats també va ajudar a prendre la decisió, tot i que les causes socials van ser les que ho van determinar, i es va optar per fer una colònia aïllada dels centres urbans, ja que les zones més industrials de Catalunya es feien moltes vagues i l'inestabilitat social entre fàbriques i treballadors era molt habitual. En canvi en un lloc aïllat, en una colònia industrial, això no passava o si més no era molt poc habitual.

Per tant, la colònia va ser un projecte social per mantenir la fàbrica a llarg termini amb una mentalitat de conservació i enfortiment del patrimoni. Trobo que, el tracte social de l’empresa en vers als treballadors va més enllà de la pròpia producció, ja que va assumir una autoritat social i cultural que la va implicar en una total responsabilitat administrativa i política.

Degut a l'estat del país en aquella època la colònia va plantejar un nou sistema social pels treballadors i les seves famílies, ja què tot i que quedaven aïllats d’altres nuclis industrials i en un règim d’exclusivitat d’una sola empresa, això feia que la relació entre els obrers i “la Fàbrica” augmentés i fos més estreta. Aquesta relació no només era de feina si no que això va derivar als següents fets:

· Els treballadors quan acabaven la seva jornada laboral s’estaven en un habitatge cedit per “la Fàbrica”.

· Si anaven a l’església, ho feien a la de “la Fàbrica”.

· Si els seus fills anaven a l’escola, ho fenien a la de “la Fàbrica”.

· La llum de casa la proporcionava “la Fàbrica”, etc.

El Barri es va convertir en un món apart, en un altre poble, on totes les necessitats dels seus habitants, eren cobertes per “la Fàbrica”. Els treballadors depenien sempre d’aquesta, quan eren a la feina i quan no hi eren. Aquesta és la diferència entre una colònia i una fàbrica qualsevol, la qual solament aportava avantatges per aquells que hi formaven part.

Aquesta política va ser adoptada per “la Fàbrica” sobretot a partir de 1917, sota la direcció del Dr. Müller.

El Dr. Müller va donar una conferència on va donar les orientacions que l’empresa havia de seguir; aquesta política que va adoptar, va ser a causa del seu pensament davant de les institucions econòmiques i socials de l’època. Müller va dir a la conferència:

- aquí s’hi recull la voluntat de l’empresa i es diu que la perfecció moral consisteix a reconèixer els deures i intentar complir-les.

Müller reconeixia les deficiències en les institucions i de la societat, i considerava que era un obligació moral seguir fent reformes per compensar les errades.

Fins i tot el poble de Flix es va beneficiar de la voluntat de Müller:

· Va poder gaudir d’una font d’aigua potable a l’entrada de la colònia (quan no n’hi havia en tot el poble).

· De l’enllumenat des de la colònia fins al poble, d’un tant per cent d’energia elèctrica que cedia gratuïtament (fins a l’any 1948).

· Del subministrament d’aigua depurada per l’ús domèstic.