2. Flix al final del segle XIX.

Tot aquell que arribés a Flix per primera vegada, es quedaria sorprès de què Flix tingués dos rius i encara més quan descobrís que aquests dos rius son el mateix. L’explicació és molt simple: el poble de Flix està situat al nord de la comarca de la Ribera d’Ebre. Aquest poble està envoltat per un preciós riu, que és l’Ebre i que abraça al poble de Flix formant un meandre. D’aquest fet és d'on prové el nom de Flix. Flexus vol dir en llatí meandre i d’aquesta paraula és d'on ha derivat el nom de Flix, el qual va ser donat pels romans. Els seus orígens es remunten als poblats ibers -ilercavons- dels quals tenim interessants troballes arqueològiques a les zones del Castellons i de Sebes.

Aquesta característica va convertir Flix en un enclavament estratègic importantíssim al llarg de l'història, degut a la seva posició.

La Colònia Industrial i la Fàbrica d’Ercros estan situades a un quilòmetre aproximadament, al nord-oest del casc urbà, aigües amunt del característic meandre.

Era un poble d’una mica més de dos mil habitants, típicament rural. La població, en procés d’estancament, es dedicava a l’agricultura, una agricultura que estava condicionada per la poca fertilitat dels sòls deguda a les crostes calcàries dels seu terme. Per altra part l’activitat agrària, malgrat la presència de l’Ebre, estava quasi centrada en el secà (oli, cereals, vi, ametlles...).

També hi havia una certa activitat artesanal, com ho demostra el fet de què en aquells moments, el poble tenia diversos establiments artesanals com ho son: una corderia, un molí d’oli, cinc fusteries, dues ferreries, una fàbrica de gasoses, una fàbrica de farina, etc.

Però el que, els seus habitants no sabien era que a principis del 1892 el poble tindria una estació de tren, on hi arribaria el ferrocarril solament cinquanta anys desprès de la seva creació. Aquest fet produiria molts canvis a la llarga, els quals esdevindrien fonamentals pels seus habitants.

I d’altra banda, s’estava construint el que semblava una fàbrica de productes químics, aigües amunt del poble, a la partida dels Aubals, exactament allí on hi havia un assut àrab i una presa transversal d’uns 800 metres de longitud.

Flix feia la seva pròpia revolució industrial quan la majoria de l’Estat encara vivia al camp. Flix passava de ser una societat agrària a passar a ser una societat industrial, i deixava enrere la seva regressió econòmica, per convertir-se en el nucli de la comarca.